Doncs bé, no seré un dels que no comenti la famosa xiulada. No volia fer aquest article, em sembla normal que passi i no hot robo fora de la normalitat. Però tot va per tendències, amb aquesta polèmica d’espanyols ‘’dolguts’’.
Davant aquest dol, han fet moltes declaracions i fan bastanta gràcia, aquí en van algunes:
- El candidat de PP a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, ha assegurat que la xiulada a l'estadi de Mestalla durant la final de la copa de futbol als Reis i l'himne espanyol "vol dir el contrari del que és la Unió Europea, els seus valors, el respecte a la nació i al que representem tots. No és exagerat [dir] que milions d'espanyols estan irritats i dolguts.

- El diari El Mundo titula un editorial publicat aquest dissabte "El Rei s'imposa als xiulets i al 'joc' brut", en el qual informa sobre una enquesta segons la qual un 57,4% dels ciutadans vol que Juan Carlos I sigui cap de l'Estat fins a la seva mort, una dada que per al diari suposa "una afirmació monàrquica".

L'editorial afirma que "aquesta acceptació majoritària de la monarquia i dels seus representants -encarnació, en definitiva, de la unitat de l'Estat-, contrasta amb els atacs que els símbols nacionals vénen patint davant la passivitat del govern, i que aquesta setmana van tenir el seu corol lari a la xiulada multitudinària als Reis i l'himne a la final de copa celebrada el dimecres a Mestalla".

També es dóna suport a la proposta del PP que insta "a les administracions catalanes a no atorgar subvencions a aquells grups que promouen 'el rebuig als símbols oficials i institucions de Catalunya i Espanya en els esdeveniments esportius i en qualsevol activitat ciutadana'".

El Mundo conclou l'editorial amb la següent afirmació: "El debat avui a Espanya no és entre Estat centralista o autonòmic, sinó si en alguns territoris s'utilitza el legítim autogovern de forma deslleial i en contra de la Constitució. Mentre el govern no obri els ulls a la realitat estarem lluny de solucionar una situació impensable en qualsevol país democràtic del món".
L’ edició digital del diari Marca -el portal d'Internet més visitat de tot l'Estat espanyol- ja denunciava en el 'directe' que "una gran parte de Mestalla pita las notas de el himno de todos los españoles. Una actitud lamentable. Una auténtica vergüenza que no se merece la Copa ni nadie". També es mostraven molt crítics amb TVE per censurar l'himne i després emetre "un montaje" en el descans.

La noticia dels fets ja compta amb més de 2.100 comentaris -el triple que la crònica del partit, malgrat ser un web esportiu- d'internautes que es consideren "humillados". Alguns aposten que una 'mà negra' no permetrà que es torni a repetir una final amb aquests dos equips. La demanda més repetida és que tant Bilbao com Barcelona "no jueguen más la Copa", i els insults a Catalunya i el País Basc es multipliquen, malgrat els esforços del moderador per intentar evitar-ho. Molts consideren que l'àrbitre hauria d'haver suspès el partit i els Reis haurien hagut de marxar.

Igualment, molts usuaris de Marca són partidaris de donar la independència a Catalunya i el País Basc, i que "jueguen una liga contra el Espanyol, el Sabadell o el Lleida, a ver como llenan el Camp Nou". D'altres consideren que la censura de l'himne va respondre al fet que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sigui del Barça i "no quiere que se vea como la afición de su equipo del alma abuchea el himno". (‘’ que per cert si parlaven de despreci, jo ara em sento ofés perquè han criticat al meu equip local , el Sabadell’’)

Els culers de la resta de l'Estat reivindiquen el seu barcelonisme, però es confessen "avergonzados", malgrat insistir als comentaristes que "no todos somos iguales". "Viva España y Visca el Barça" és la consigna més repetida d'aquest sector.

D'altra banda, la cadena Cope no va dubtar en titular en portada "Lección de odio". El seu periodista més conegut, Federico Jiménez Losantos, s'ha sumat a la petició de que els dos equips no tornin a disputar "la Copa de España". La Ser, per boca de Paco González, admetia en el seu moment que "esto nos jode bastante". L'ABC defineix com a "bárbaros" els afeccionats bascos i catalans y El Mundo parla de "bochorno".

Zaragoza ha insistit en "la llibertat de la gent d'expressar-se sense faltar al respecte", però ha deixat clar que "no ho comparteixo". "És un error", ha reiterat alhora que s'ha preguntat: "ens agradaria als catalans que xiulessin la senyera?".
"Crec que la gent que ho va fer és va equivocar, és un error, no ajuda a la convivència, dóna munició als adversaris de la convivència a Catalunya, ha afegit.


A catalunya:

El secretari de comunicació i estratègia de CDC, David Madí, ha assegurat que la xiulada que es va produir a Mestalla "sí que té importància" ja que "reflexa el malestar que es viu a Catalunya en aquest moments. Un malestar molt estès i molt transversal perquè estem en un país on no s'aproven lleis, on aviat farà un any que s'hauria d'haver posat en funcionament un nou sistema de finançament i hi ha una crisi econòmica molt important i les mesures que pren el Govern semblen absurdes.
Madí ha fet aquestes declaracions durant la presentació del llibre "Els Spins Doctors" de Toni Aira, en la que també hi estava present el portaveu del PSC, Miquel Iceta. El dirigent socialista ha manifestat la seva opinió i ha assegurat que "la política i el esport tenen més punts de contacte del que sembla i és lògic que s'expressin agressions a atacs o símbols que algú considera més propis o més llunyans"i creu que ha tingut importància "pel fet que algú ho ha volgut censurar". A més, ha recordat que "cap a finals del 2007 es va produir a Barcelona una manifestació pel Dret a decidir de les infraestructures que representava una fita molt important que prefigurava tota una sèrie d'efectes polític que no es van produir" en al•lusió als 25 diputats assolis pel PSC a les darreres eleccions generals.

El periodista de TV3, Antoni Bassas, ha denunciat en un article d'opinió a El Periódico, i en referència a la xiulada a l'himne espanyol, que "és intolerable que s'ho preguntin amb hipòcrita consternació els cínics, els que venen diaris i guanyen vots gràcies al negoci de la discòrdia".

"¿O és que es pensen que surt gratis insultar Catalunya i mentir sobre la seva realitat cada matí des de la ràdio, organitzar boicots contra productes catalans, o publicar fotos amb nens emmanillats? ¿Creuen de debò que els actes no tenen conseqüències? ¿I creuen que els pobles no tenen memòria?"

"Aquest himne va ser també el d'un règim militar que va robar-nos a tots la condició de ciutadans i que va perseguir la llengua i la cultura catalanes. Si de cas, demani'm silenci per respecte, però si us plau, recordi que les adhesiones inquebrantables són pròpies de les dictadures".

(‘’ Un bon article sens dubte i molt ben dit’’)

Josep Anton Duran i Lleida, portaveu de CiU al Congrés, ha indicat que "no sóc partidari de xiular himnes i banderes, sino que es respectin els símbols, símbols que signifiquen per milions de ciutadans d'Espanya i també per a milions de ciutadans de Catalunya, perquè hi ha una part important de Catalunya que també s'identifica amb aquests símbols".
El líder d'Unió ha justificat tanmateix la xiulada pel fet que "hi ha un públic als estadis de futbol molt jove, que s'expressa amb més inconformisme. L'independentisme on té més grapa és en aquest segment de la població. Per una altra banda, l'estadi és un lloc adient... són hores d'espera i en aquest sentit cal entendre una mica el que ahir va passar. Independentment que a Catalunya existeix un segment de la població que desitjaria la independència i això no s'ha d'amagar".
Duran i Lleida ha afegit, en declaracions a Onda Cero, que "també hi ha moltíssima gent que se n'alegra amb les victòries de la selecció. És absurd i ho he dit alguna vegada; no pots deixar d'alegrar-te, entre altres raons perquè hi ha jugadors catalans. El nucli central d'aquesta selecció és català. És una paranoia que tu siguis del Barça, apreciïs Xavi, apreciïs Iniesta, sàpigues d'on és Iniesta, apreciïs Piqué i apreciïs Puyol i el valoris i, després, no siguis capaç d'entendre que ells formen part d'una selecció que ells defensen aquells colors i, si defensen aquells colors, per alguna cosa serà.

- Oriol Pujol s'ha referit a Girona a la xiulada que dimecres va haver-hi a l'estadi de Mestalla, mentre sonava l'himne espanyol. El portaveu de CiU al Parlament ha indicat que "des del màxim respecte que sentim pels símbols, de la necessitat de respectar-los, és evident que la reacció espontània d'ahir forma part també del descontentament i de la sensació de menysteniment que arrossega Catalunya, i segurament també Euskadi


Bé, de declaracions n’hi ha moltes més, sens dubte no acabaria mai, ja que recopilar només el que ja he posat costa força temps. Està bé veure què en dicen cada bàndol i aquí ho teniu hi ha de tot.

Aprovo la xiulada. Tampoc em sento identificat amb Espanya i per tant també ho hauria fet. Ara qui son els obesos? Pobrets quina pena que em feu. Vinga

Visca Catalunya lliure!

Att: Josep Prat

Després de ser una de les persones presents a la manifestació d'autodeterminació a Brussel·les em pica la curiositat per tornar a llegir l'article creador de tot aquesta marxa multitudinària.

Us el deixo aquí per qui no l'ha llegit o li piqui la curiositat com jo mateix.

Aquest dies ha despertat un notable interès mediàtic la notícia de la publicació de l’Anuari 2008 de l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest Anuari explica, mitjançant sis estudis, quina és la situació i les característiques de la societat catalana després dels canvis haguts aquest darrers anys.

No he llegit l’informe, ho voldria fer i el compraré. Per tant només puc parlar a través del que he llegit o he escoltat als mitjans. La majoria provinents del que ha explicat l’amic Oriol Homs.

Es veu que, segons aquest estudi, els ciutadans d’aquest país estem perplexos. Jo m’he fet la pregunta: estic perplex? La meva resposta és doble, pel que fa a les consideracions de l’informe no n’estic gens de perplex, en absolut, mentre que si ho estic pel fet que tanta gent estigui perplexa per la situació.

Els que heu llegit els meus comentaris al meu bloc coneixeu bastant bé quines són les meves percepcions sobre la situació de Catalunya i no crec que us estranyi la meva opinió.

El pensament creatiu, el foment del lideratge social i econòmic han estat oblidats de l’agenda política catalana. L’excusa de la manca de recursos, fet real i indiscutible, ha servit per destruir la intel·ligència, ha conduït al triomf de la mediocritat. Governar és prioritzar i saber que, tot i haver coses urgents, les coses importants no es poden deixar de fer. I s’han deixat de fer.

Puc estar perplex per la particular situació econòmica de Catalunya? Per la pèrdua de posicions en els rànquings regionals europeus? Es parla d’economia, de productivitat, de pobresa, què ha fet Catalunya en els darrers anys? On està l’aposta per la Societat del Coneixement? Catalunya ha deixat de ser emprenedora. L’aposta majoritària pels sectors productius de baix valor afegit, basats en la mà d’obra barata, ha estat una constant dels darrers anys. Ara algú s’ha de sorprendre quan hi ha una crisi internacional? No som un dels països de més baixa productivitat per hora treballada i que consumeix més energia per unitat de producció? Què s’ha fet per resoldre aquets dèficits? Catalunya ha apostat per trobar-se entre les societats més damnificades. No té capacitat de resposta.

La culpa és de Madrid? Bé, és còmode dir-ho, però, com es van desenvolupar els “acords” de fa pocs anys en temes com moda, carreteres, fira, port, aeroport, energia, aigua, estacions del TGV, gestió de residus, etc.? Recordo al ministre Álvarez Cascos amb els diners a la mà esperant que ens poséssim d’acord. Devia pensar, ja s’ho faran!

On està l’esforç per l’educació i la formació professional de qualitat? Catalunya s’ha instal·lat en l’igualitarisme i ha confós equitat i igualtat d’oportunitats amb l’homogeneïtzació que esterilitza les ments dels més capacitats. Estem construint una societat intel·lectualment estèril. Potser ara es començarà a posar remei si les mesquineses corporativistes no ho espatllen.

Quina és la intel·ligència política dels que s’embranquen en una discussió estatutària sense futur? Algú es pot sorprendre dels resultats? Podem estar perplexos? Era creïble després de l’espectacle polític d’aquests últims anys que Catalunya podria obtenir un finançament just? Poden sorprendre’s els polítics professionals que ara hi hagi desafecció política? Quantes promeses o projectes electorals han arribat a bon fi? La llista de fracassos és, si més no, més llarga que la d’encerts. És creïble aquesta política? No. Cal canviar-la.

Podria esperar-se que tingués èxit un Govern trencaclosques? No és un tripartit és una mescla d’interessos contraposats, de tendències i contratendències convivint dins dels propis partits. Tot són posicions confuses. Exemples, múltiples: aigua, electricitat, carreteres, lleis diverses, i, ara, el finançament, tot conflictes en públic. Això genera confiança? Això fa riure als ciutadans de Tegucigalpa, per posar un lloc proper. Els Rodriguez Ibarra, Barreda, Iglésias, Bono, per citar alguns, i el mateix Rodríguez zapatero han de prendre bicarbonat per traure’s el singlot que els agafa de tant riure. Catalunya en pocs anys ha passat a ser menystinguda, i a més se’n foten de nosaltres. Amb l’única cosa que hem assolit el lideratge és en pagar, una manera de ser motor. Perplexos dels resultats?

Us posaré un exemple de percepció. Un bon amic de la xarxa em va recomanar fa uns dies una lectura. Em deia que potser es podria parlar en aquest bloc. Deia, mira com ens veuen des d’Israel. L’article en qüestió és: L’esport i els rucs dels catalans. És molt curtet i de bon llegir.

Potser que ens ho fem mirar, no? Què no veuen els meus compatriotes que només una Catalunya independent podrà recuperar la il·lusió de ser i amb ella l’emprenedoria, l’empenta econòmica. Que no se n’adonen que només d’aquesta manera l’aposta de Catalunya per la Societat del Coneixement reeixirà i aconseguirà un estat del benestar potent. L’estat propi és l’únic que pot garantir que Catalunya sigui responsable dels seus encerts i equivocacions.

Les enquestes diuen que hi ha al voltant d’un 30% d’independentistes entre la població catalana, però on és el lideratge que ens hi ha de portar. On és el Martin Luther King (un Obama no, si us plau) que ha de permetre recuperar els drets als catalans? Podríem els catalans prendre exemple dels negres americans al 1963 que van aplegar 200.000 persones i van anar a Washington encapçalades per Martin Luther King? Podríem aplegar nosaltres una xifra significativa de catalans i fer una marxa sobre Madrid? No és una proposta, és un termòmetre.

Enric Cirici escrivia dijous a l’AVUI un magnífic article: Ser espanyol, que acabava així: I quin és el camí? La política. No menystenir la nostra força i elegir els nostres representants que creguem que poden recuperar més tros de la nostra identitat. Discernir bé els que ja es conformen a dirigir una autonomia o simplement ocupar cadires, dels que estan disposats a arrencar alguna cosa en un terreny per definició hostil. I atenció! Que no es quedin només amb un plat de llenties després d’àrdues negociacions. Per ser respectat has de ser capaç de dir no quan ens hi va el país. L’elector, al marge que posi amb bona fe enganxines independentistes al seu automòbil, que potser també, ha de ser capaç d’escollir els millors polítics. Hem d’intentar ser al més lliures possible, sabent que estem sotmesos a una pressió mediàtica i política espanyola formidable que té la intenció clara d’acabar amb la nostra personalitat. I no ens enganyem: no només volen els nostres diners; també volen la nostra ànima.

Jo, sense la brillantor de Cirici, dic el mateix. Amics, unitat, lideratge, full de ruta. Ens cal un procés per tenir llistes obertes, per triar els que ens han de representar. Al novembre hem de fer el pas.

Aquesta manca de decisió que patim si que em fa estar perplex.

Autor: Enric Canela.



Atentament: Josep Prat

Avui m'agradaria parlar una mica sobre aquest factor tant discutit aquestes últimes setmanes.
Estudiant història a l'escola he anat veient , el perqué d'aquests enfrontaments. M'agradaria dir que jo no em posicionaré per cap bàndol .
Pero m'agradaria comentar la meva versió dels fets des del 1940 ~.
La ONU vota perque als jueus que havien perdut el seu territori i havien estat tant maltractats arreu , se'ls fagi un estat propi allà on l'havien perdut feia quasi bé un parell de milenis si no m'equivoco , en tot cas no té importància.
Al final es diu que si , sense tenir-ne en compte la opinió dels que ja hi habitaven. Se'ls construeix l'estat i al cap de no pas gaire , començen a fer la guerra per guanyar mès territori , com és la franja de Gaza , entre d'altres , aquesta la mès debatuda actualment.
En opinió meva crec que al llarg de la història han estat maltractats per infinitat de paisos , el que mès Alemanya , sens dubte. Pero que quan a sobre se'ls fa un estat , quan saben que els palestins no han tingut ni vet ni vot , haurien d'estar contents amb el que tenen , no començar una fase d'expansió , dic jo.
En fi que al final ho aconsegueixen . Mès tard , amb els enfrontaments que van esdevenint , la ONU proposa a la franja de Gaza i els altres territoris que havien estat conquerits pels jueus , que siguin com comunitats autonòmes en que visquin els palestins. Tot va bé , amb els partits politics moderats fins que apareixen els partits terroristes , entre d'ells el de Hammàs. I llavors a partir d'aqui , començen un altre cop. Pero és clar , els jueus sòn més ''forts'' , ja que reben subvencions d'arreu del mòn. En canvi els de Hammàs una part important ve de l'Arabia Saudita.
Doncs aqui estem, tots en sòn culpables . La gent que es posiciona crec que per començar s'ha de voler la pau , si un no vol , dos no es barallen com qui diu.
I ademès qui sòn els que sempre reben ? La gent innocent , que no en té cap culpa .

Aquesta és la meva opinió , m'agradaria que la gent amb opinions diferents o iguals a la meva , m'ho comentés en un comentari , anar exposant idees entre tots convençent-nos uns als altres ens pot anar bé , no us sembla.

Salut a tothom i PROU Guerra!

Vull dedicar el post a fer una critica al saló de l'ensenyament aquest any.

Avui hi he anat per agafar informació de les diferents universitats i ha sigut , amb una paraula, NEFAST.
Sembla com si no volguéssin que hi anés gent.
Almenys en el meu àmbit ; Arquitectura ha sigut aixi.
He anat a la taula d'informació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i al cap de 15 minuts fent cua em diuen que no hi ha persona per atendre Arquitectura, que agafés el fullet i que si volia informació anés a la jornada de portes obertes. Ara si que no ho capto... No era per informar al Saló de l'ensenyament? Crec que ho vaig llegir bé , vaja.
Llavors he anat a mirar al taulell de LA SALLE i el mateix. No que no h ihagués la persona sinó que agafés el follet i que posava el dia de la jornada de portes obertes.

Quina vergonya. Així pretenen que ens orientem de cara al futur?

Atentament : Josep Prat

Hola , avui escric un post reflexionant sobre els insults i les bajanades , que es poden penjar a internet sense cap tipus de sanció.

Primer m'agradaria parlar d'un lloc clau , el Youtube.
M'agradaria que tots algun dia provèssiu de buscar coses com: Fuera Catalunya , Odio Catalunya , catalanes de mierda , Viva España...etc.
Farem una anàlisi dels videos d'espanyols.

1 - Com podeu veure , es diuen gran quantitat d'insults.
2 - Ademès en diuen tants que acaba per no tenir sentit.
3 - A vegades només ho fan per tenir comentaris insultant-los o de gent que els doni suport , ja que els seus anteriors videos són tant nefastos que no tenen cap valoració.
4 - Sovint usen una veu informàtica que no és la seva , perqué tenen massa por.

Ara anem a mirar videos de Catalunya amb paraules com : Visca Catalunya , Catalunya lliure , poble oprimit , freedom for Catalonia.

1 - En la majoria de videos no s'usen els insults .
2 - Mai es parla ni s'insulta . Com a mol màxim en videos mès radicals hi posa Puta Espanya , i en tenim dret.
3 - Sempre creem videos bonics , representant sentiments.
4 - Els comentaris dels espanyols acostumen a intentar aguantar la vergonya que els fa veient el que posen. Com que són incults acostumen a posar insults , quan no els has dit res . És clar no saben com reaccionar .


Ara que hem acabat una mica amb l'anàlisi Youtube , ens concentrarem , en portals digitals de noticies , i sobretot m'agradaria centrar-me en un de molt problemàtic , l'E-Noticies.
Diu la gent ; Són convergents.
Publicació doble : CATALÀ , CASTELLÀ!

Llavors sempre sorgeixen els fenòmens dels espanyols insultant , reitero els catalans no. Us convido a mirar comentaris sense sentit , d'espanyols en noticies catalanes a l'E-noticies.

Jo crec , que cada vegada ens acostem mès a la indepèndencia , pero , s'haurà de reaccionar , haurem d'esforçar-nos perqué si aquesta la fallem , fins d'aqui molts any no la retrobarem.

ATT: Josep Prat

Link Youtube : http://www.youtube.com/watch?v=pxkoNt-sThY
Link e-noticies :http://politica.e-noticies.cat/el-nou-eric-bertran-21440.html

Primer a casa vaig preparar-me la motxila amb la senyera i la bufanda d'UNA NACIÓ , UNA SELECCIÓ , del anterior partit Catalunya - Argentina. Vaig anar fins casa el meu amic . Llavors vam pujar fins l'estació , amb la seva germana i cosina. Allà ja vam saludar a en Ristol . Al cap de poc , arrivant tard el parell de noies que faltaven.
Vem pujar a l'autocar Serrat , i ens vam asseure. Hi havia força ambient , amb estelades i senyeres. Abans de la sortida vem pagar l'entrada a en Ristol , i ja la teniem , ja podiem entrar. El trajecte no es va fer llarg i ràpidament vem arribar al descampat per les penyes vora el Camp Nou. Vam baixar i tota la JNC de Sabadell ens vam dirigir cap al camp. Vem esperar una estoneta on amb la cosina del meu amic vem comprar un ''pitu'' d'aquells . Al cap d'una mica ens van repartir pancartes grogues de la JNC ; CATALONIA IS NOT SPAIN , que ara mateix tinc aqui a la habitació.
Vam posant-se a punt i vem entrar per l'accès 2. Anàvem pitant , i per fi vam arribar a la porta 77 on vem posar les entrades per un làser i ja érem dins. Vam buscar la boca 232 i no va ser díficil. Estavem a la fila 0001 de la 2a graderia un lloc perfecte.
Durant el partit anàvem fent càntics com IN INDE INDE-PÈNDEN-CI-A , UNA NACIÓ UNA SELECCIÓ...
El partit va ser molt bo , Colòmbia no ho va fer malament , va tenir moltes ocasions peró al minut 15 la poca gent compromesa que ompliem avall , tiravem el Camp Nou a terra , amb un golàs de Bojan Krkic.
Quan es va acabar la 1a part , el meu amic va anar a comprar-se uns Donettes , i el parell de noies que havien arribat tard unes crispetes de bossa.(1,5 €)
Va començar la 2a part i al 66 Verdú va sentenciar el partit .
Finalment quan no quedava res , Colòmbia va fer el gol d'honor , amb un rebot de falta que no havia pogut agafar el nostre porter.

Va acabar , i els catalans vam sortir contents del camp.
Vam anar desprès cap a l'autocar i vem tornar a Sabadell , i allà tornant sol cap a casa em vaig lligar la senyera al coll , la bufanda ben posada i el cartell de CATALONIA IS NOT SPAIN , ensenyant-ho a la poca gent que passava , una mica perillòs , sens dubte sòc un gran defensor de la nostra pàtria.

Visca Catalunya.

Cada vegada estem més a prop de la data esperada , i es que , el dia 7 de Març de 2009,el catalans ens en anem a Brusel·les.
L'olla s'està escalfant. De moment , està començant la organització d'una agencia que s'encarregui dels viatges , per qui no vulgui anar pel seu compte, i no una agencia qualsevol sino , especialitzada. Ja s'ha celebrat un acte d'explicació a Torroella ,al qual no vaig poder assistir . Ara , s'estàn creant grups per organitzar trobades per comarques o municipis.
Seria bo , que tothom anés rotant el missatge , i que siguem més de 10Mil que seria l'objectiu secundari , després de la reclamació del dret a l'autodeterminació,

Deumil.cat , afegiu-vos-hi i convideu a venir-hi als familiars.


UN salut

Att: J.Prat